Una imputació mediàtica

El director del Festival de Sitges, Àngel Sala, està imputat pel titular del jutjat d’instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú, per haver autoritzat el visionat de la pel·lícula ‘’A serbian film’’al festival. En aquesta pel·lícula surten escenes de sexe amb menors.

S’ha de deixar clar que tot el que surt al film és ficció i que gran part dels testimonis que l’han vist, aclareixen que en tot moment s’aprecia que aquestes escenes conflictives són molt artificials i poc reals. Cal dir, que també s’ha emès a festivals de cinema com el de Londres, San Francisco, Brussel·les, Toronto, Hamburg, Mont-real, Hèlsinki i fins i tot, al de Canes, un dels certàmens més prestigiosos del món. En tots aquests festivals no s’ha presentat cap tipus de denúncia judicial contra el film o els seus programadors, i personalment trobo que si hauria de caure algun tipus de denúncia hauria de ser cap al director de la pel·lícula, qui accepta a desenvolupar aquests tipus d’escenes, sovint per desgràcia tant reals.

El director del Festival de Sitges ja va prendre les mesures corresponents per l’acte, dient públicament que ell l’havia vist i que no pensava tornar-la a veure, classificant-la de ficció de terror, i sobretot prohibint l’assistència de menors a la visualització del film, així com demanant el DNI a tots els assistents. Una vegada fet això no penso que li hagi de caure cap tipus de responsabilitat, ja que ell va permetre la llibertat d’expressió de tots i cadascun dels directors presentats al festival i alhora va ser conscient en tot moment i ho va demostrar, del contingut que es divisava a les seves sales.

Els directors d’altres festivals de cinema d’Espanya, com el de Valladolid, San Sebastià o Màlaga, entre d’altres, han declarat públicament el seu recolzament cap a Àngel Sala. Aquests han escrit una carta on reafirmen la meva opinió de no imputar a l’organitzador sinó en tot cas, al creador. És un molt bon gest per part d’aquests directors de solidaritzar-se amb el senyor Sala, a qui li pot caure des de tres mesos de presó, ja que ell i segurament la seva família deuen estar passant per un mal moment. Els responsables de la denúncia haurien de retirar-la. Tot això em fa plantejar-me unes preguntes amb, penso, respostes ben diverses. Podríem estar parlant d’un cas de censura? Fins a quin punt la ficció no és més que ficció? I finalment, fins a quin punt podem imposar la nostre opinió sobre la ficció?




Marina Bertran