La nova Trinca al teatre Tívoli

Era una nit tranquil·la. Tothom espera al vestíbul amb ganes de veure el gran espectacle de la nova Trinca. Amb prou feines es pot passar entre la gent, estan tots ben junts, ja que fora encara cauen unes gotes de pluja. Tot i això, els costa anar entrant per agafar seient. Es troben a gust parlant amb els seus fills, els seus pares, els seus amics o companys de feina... Això sí, sempre hi ha uns quants que prefereixen petar la xerrada asseguts, còmodes i sense presses. Un cop tocat el primer timbre d’avís, el públic comença a moure’s ràpidament a buscar la butaca corresponent. Els més joves la troben ràpid i sense problemes; en canvi, els més adults recorren, instintivament i amb l’entrada ja a la mà, els acomodadors per tal que els acompanyin.  Al tercer timbre d’avís, ja tothom era assegut.

El públic era molt variat. Hi havia gent gran que anteriorment ja era molt seguidora de l’antiga Trinca i anava convençuda que aquesta seria igual de bona. Gent gran que també era exageradament seguidora de l’antic grup però que, en canvi, creia que aquest nou grup jove no seria el substitut adequat. I gent jove que anava a viure una experiència, a descobrir un nou tipus d’espectacle.

El teatre era ben ple, fins i tot, l’amfiteatre. Es van apagar els llums i l’espectacle va començar amb un gran aplaudiment per part de tots els espectadors. Els tres artistes que formaven el grup van sortir a l’escenari amb un gran entusiasme i acompanyats de dos ballarines joves i guapes.

És un espectacle divertit i entretingut. T’ajuda a apropar-te a aquest grup jove que intenta ocupar un dels llocs més reconeguts del món de la cançó. M’atreveixo a dir que s’assembla més a un concert que no a una obra de teatre, que és el que normalment t’esperes quan vas al Tívoli.


Un cop acabada l’actuació, el públic no parava d’aplaudir perquè els artistes sortissin a saludar diverses vegades. Finalment, el teló de l’escenari va baixar i l’espectacle es va donar per acabat. Els espectadors anaven surtin lentament i comentant el que acabaven de veure. La gran majoria estaven satisfets: havien passat una bona estona i, fins i tot, hi havia qui deia que se li havia fet massa curt. I evidentment, sempre sents algun comentari desfavorable a l’espectacle, però com sempre diem, no ens pot agradar a tothom...

Bruna Garcés