Destacats
-
Vueling, un gran exemple de superació
Bruna Garcés ens explica en aquest article com aquesta empresa ha aconseguit convertir-se en l' "Apple espanyola".
-
Més que una revolució 2.0
Anna Gumbau ens ofereix la seva crònica de la visita de tres periodistes que han cobert tot allò que ha passat a Egipte en les últimes setmanes. Ha estat Internet capaç de canviar el món àrab?
-
Si vols aprendre, escolta!
Elena García-Galán ens parla del showroom "Bojos per la ficció", en la qual alumnes de la nostra facultat han exposat els seus curtmetratges.
-
El món publicitari està canviant
Marina Bertran ens explica en aquest article com una empresa com Havas Media ha hagut d'adaptar-se als nous canvis al món de la publicitat, posant èmfasi en la sostenibilitat de les marques.
-
Comunica't AMB valors!
Mar Díaz va assistir a la conferència de Ramon Guardia, "La comunicació per valors" i ens ho explica en aquesta crònica!
divendres, 18 de març del 2011
La fi del món o tan sols d'una sèrie?
Una enfrontació de la concepción d’un món que deixa de ser concebut a partir de la seva desaparició. Una situació amb una base increible de la qual no s’ha extret el màxim rendiment. El centre del punt de mira; les relacions amoroses. On s’ha deixat la desesperació i la por en front de la proximitat de la fi absoluta del món? La por a no saber quin serà el seu destí ocupa un mínim de temps quan aquest hauria de ser el principal argument.
La sèrie es caracteritza per un actor, que aprofitant el seu boom en l’àmbit de cinema, ha provocat una gran pujada en l’audiència; Mario Casas. El paper d’aquest ha estat el principal causant dels lios amorosos entre diversos personatges i la impotència de no aconseguir allò que realment es desitja, encara que continua fent un paper molt pròxim a la perfecció el qual atrau al públic jove, majoritàriament, composat per noies fans de l’actor.
La intriga barrejada amb l’acció són és un dels termes essencials per la història d’aquesta tripulació a la deriva i això fa que la idea i la intenció de la sèrie continua sent bona i la situació dels tripulants comença a millorar al haver trobat la possibilitat d’existència d’un troç de món. Amb un canvi de rol en el guió centrant-se més en la angoixa de no saber si realment aquesta noticia és certa o no faria que la sèrie comences a captar la atenció de més varietat de públic. Aconseguiran superar un repte que ben enfocat sembla impossible?
‘’L’humor s’enriu de la estupidesa humana’’ – Joan Tharrats
e-llegim!
El nombre d’usuaris del llibre electrònic ha augmentat gràcies a uns quants factors. D’una banda, l’arribada de dispositius com l’iPad, que faciliten encara més la lectura dels e-books, i la baixada en el preu dels aparells d’altres marques. Evidentment, la crisi econòmica també hi ha jugat un paper clau, perquè els principals beneficiats en són els lectors, que poden accedir a més continguts a un preu menor. Només cal veure com pàgines web com Todoebook.es, llibreria electrònica en castellà, afirmen que les descàrregues legals durant l’any 2010 van créixer un 220% respecte les del 2009. Això no obstant, també tenim la possibilitat d’accedir aquests continguts de manera gratuïta degut a la pirateria i els llocs de descàrrega directa.
Els valors presents en les cadenes de televisió
Carme Fernández Villalba comença la seva presentació matitzant que CIU no ha tingut res a veure amb el fi de la sèrie "Infidels", tema molt polèmic en els últims dies en els mitjans de comunicació, ja que els guions d'una sèrie es fan mesos abans de l'emissió d'aquesta, i per tant, quan es va elaborar el guió d'Infidels encara no s'havien convocat les eleccions. Segons la senyora Fernández, ha estat únicament una manipulació de la informació en les xarxes a partir d'aquests nous models de consum.
Nuria Garcia Muñoz trenca el gel; "No hi ha relació entre la realitat sociològica i la realitat mediàtica". Remarcant la multiplicació de cadenes, el 26% de pes de la ficció en les sèries i el pas d'una a qualsevol pantalla, ens explica com el consum s'ha transformat en un consum individual. Garcia comença a parlar dels estereotips i esmena l'existència de dos tipus; els tradicionals i aquells que trenquen en les tendències. Segueix parlant dels estereotips ens els quals diu que els rols són tradicional i que sempre ha hagut i de moment hi haurà una tendència de rol més racional de l'home i més emotiu o "persona neuròtica" en el cas de la dona". El tema de debat ja comença a desenvolupar-se i Garcia acaba el seu discurs amb una frase molt clara; "La primera noticia que apareix als telenoticies i la primera imatge que surt als culebrons són definitives per la vida d'una persona".
"En realitat no hi ha res de nou. El més novedòs és el risc establerts per mostrar nous models de relacions afectives". Amb aquestes paraules ha sigut com hem començat ha conèixer la opinió de Francesc Manuel López. Continua explicant que ens hem de concienciar en que estem parlant d'un producte d'entreteniment, i per tant, una sèrie de ficció surt de la invenció però amb un petit punt de vista sobre la realitat que ens envolta. López segueix explicant i ara ens parla d'aquest problema amb la interiorització de la ficció, com per ejemple, la equivalència entre els models familiars i el que es veuen en la televisió. Francesc Manuel es torna a centrar en el tema d'aquesta relació entre realitat i ficció, i conclueix dient que aquestes sèries no reflexen la realitat, simplement són una ficció televisada en la qual ens veiem reflectits.
"Un dels mètodes dels guionistes es discrepar i jo iscrepo de tu, Francesc", diu Carmen Fernández Villalba entre riures. Fernández comença explicant que la cultura popular dels nostres temps formen part de la nostra educació emocional. "Les sèries no només entreten i diverteixen, eduquen i fan pedagocia. Compromís amb l'espectador. Estem arribant al més essèncial de la seva anima. Estem canviant estereoptips", diu. Carmen ens explica com ella en la seva vida diaria s'identifica amb un vampir, ja que per fer els seus guions escriu el que passa a la seva realitat a través de la seva mateixa experiència."La importància de les sèries a diferència dels cinemes és que, com a ficció, la hem domésticat. Es a dir, s'ha instalat en les nostres pantalla i ens parla de tu a tu. Hem creat un vincle de continuitat i els personatges acaben formant part de les nostre anima, de la nostre vida". "El gran repte de la ficció ha de ser emocionar", conclueix Fernández.
A partir d'aqui s'ha creat un debat entre Fernández i López, el punt d'un vista del director i el punt de vista d'un guionista on un dels temes principals ha estat la pedagogia i el qual ha acabat donant pas a un torn de preguntes bastant amè. Una hora i quart entretenida coneixent com és aquesta convivència en les sèries de ficció segons els més professionals. Però s'han adonat ells que per un moment el seu punt de vista en la ficció s'ha transformat en part de la seva vida?
Mar Díaz Juan
L'eterna pugna entre la integració i el deixar integrar
Miquel Tresserras, Jordi Pujol i Norbert Bilbeny, a l'Auditori (foto: Mar Díaz) |