Explicar Catalunya a Espanya: missió impossible?

Xavier Casals,  Alex Salmon i Rafael Xambó. Fotografia: Marina Bertran

L’anticatalanisme és un fenomen cada cop més latent en alguns dels mitjans de comunicació a l’Estat espanyol. Per això, cal saber en què consisteix i què és allò que ho ha provocat, i aquest és el tema que es va tractar el passat dimarts 15 de març a l’aula 102 de la nostra Facultat.

Aquesta conferència, moderada pel periodista Ferran Espada, va posar sobre la taula, primer de tot, la diferència entre anticatalanisme i catalanofòbia. Així com el primer concepte fa referència a unes idees polítiques contràries a la consecució d’uns objectius per part de Catalunya, la segona és un actitud d’odi i rebuig envers la societat i cultura catalanes. Així doncs, Espada va posar alguns exemples d’aquesta actitud per part d’alguns personatges, com ara els periodistes de la COPE Nacho Villa i Federico Jiménez Losantos, i d’altres com José María Aznar, quan parlava d’un “cambio de régimen sin que el Parlamento lo haya consentido”.

El primer a intervenir va ser l’historiador Xavier Casals, que va afirmar que el catalanisme ha existit des de fa segles, però que recentment s’ha expandit per la resta d’Espanya un discurs anticatalanista d’origen valencià, al contrari del que molts de nosaltres podríem haver pensat. És, doncs, un anticatalanisme emergent que s’està homogeneïtzant. Va plantejar, d’altra banda, l’existència d’un catalanisme intolerant i intransigent, referint-se a temes com ara les multes lingüístiques o els boicots a mítings com el d’Alejo Vidal-Quadras, i en el naixement de noves identitats no només valenciana, sinó d’altres com ara l’aragonesa, arran de les polèmiques com la candidatura olímpica de Barcelona del 2022 o els béns de la Franja de Ponent.

Seguidament, el director de El Mundo a Catalunya, Àlex Salmon, va exposar les circumstàncies polítiques que hi ha haver durant el mandat de José María Aznar i el seu pacte amb Convergència i Unió, quan Aznar va pronunciar aquell famós “hablo catalán en la intimidad” i que posteriorment va portar moltes tensions entre tots dos partits. Un altre esdeveniment que va donar pas a l’anticatalanisme actual va ser la proposta de Pasqual Maragall de reformar l’Estatut i el compromís de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004 de voler-lo aprovar, que va portar un camí molt difícil, una relació complicada i un problema que encara no s’ha resolt.

L’acte també va comptar amb la presència del músic i sociòleg Rafa Xambó, molt irònic, però sobretot, crític amb la posició que ha tingut el govern del Partit Popular valencià en referència a aquest anticatalanisme quan, fins feia pocs anys, dèiem allò de “valencians i catalans, cosins-germans”. Xambó va arribar a afirmar que “la transició política al País Valencià encara no s’ha acabat”. El PP valencià, que segons ell representa la dreta més reaccionària d’Europa, amb la presència d’uns quants membres de l’Opus Dei a les seves files, és el “laboratori de la dreta espanyola” i també un “mirall per al futur de Catalunya”. Aquest anticatalanisme s’ha fomentat a través d’una festa típica de València, les Falles, i els valors franquistes amb els quals s’ha vist vinculada anteriorment, i també d’una estructura mediàtica que posseeix el PP valencià, a través de programes com els debats de DBT, al Canal 9, cadena que cedeix els seus propis estudis al grup Intereconomía.

En el debat i el torn de preguntes que es va obrir seguidament, Àlex Salmon va reconèixer que la pròpia experiència li ha fet entendre la dificultat d’explicar la realitat catalana a Madrid, tot i que va afirmar amb contundència que “explicar Espanya a Catalunya tampoc no ho és pas”. Algunes preguntes van anar dirigides cap a ell i pel fet que alguns dels comentaris del diari El Mundo hagin estat anticatalanistes, cosa que va negar rotundament. Podem concluir, doncs, que aquest fenomen només ha fet que començar, i que està tendint a un conflicte i enfrontament que molt probablement serà llarg i omplirà pàgines i pàgines sobre els diferents punts de vista amb què es pot interpretar.



Anna Gumbau