e-llegim!

El fantasma de la llei Sinde planeja sobre tots els sectors afectats per la pirateria i, especialment, en les pèrdues que les còpies il·legals han portat en sectors com el cinema o la música. Però, què passa amb el món de la literatura? El llibre electrònic, o e-book, té grans expectatives de futur i s’ha arribat a plantejar que aquest pugui suplantar el llibre tradicional. Els petits editors en seran els grans perjudicats.

Si passegem per qualsevol centre comercial o botiga d’electrònica, podem trobar aquests dispositius que ens permeten llegir qualsevol contingut en format PDF. Se’ls anomena e-reader, i ja són unes quantes les marques que el comercialitzen al nostre país. A finals de 2008, ja van aparèixer les primeres plataformes catalanes i espanyoles disposades a digitalitzar continguts per als e-readers. Un bon exemple n’és la pàgina web Leqtor.cat, amb un ampli catàleg de llibres electrònics tant en català, com en castellà.

El nombre d’usuaris del llibre electrònic ha augmentat gràcies a uns quants factors. D’una banda, l’arribada de dispositius com l’iPad, que faciliten encara més la lectura dels e-books, i la baixada en el preu dels aparells d’altres marques. Evidentment, la crisi econòmica també hi ha jugat un paper clau, perquè els principals beneficiats en són els lectors, que poden accedir a més continguts a un preu menor. Només cal veure com pàgines web com Todoebook.es, llibreria electrònica en castellà, afirmen que les descàrregues legals durant l’any 2010 van créixer un 220% respecte les del 2009. Això no obstant, també tenim la possibilitat d’accedir aquests continguts de manera gratuïta degut a la pirateria i els llocs de descàrrega directa. 

Un altre motiu és que, fins aquell moment, la majoria de llibres que es publicaven electrònicament eren clàssics o llibres que potser no interessaven tant al gran públic. Ara mateix, en canvi, podríem aconseguir en format digital novel·les que han sortit molt recentment, com ara les dues premiades al Planeta 2010, Riña de gatos d’Eduardo Mendoza i El tiempo mientras tanto, de Carmen Amoraga, o d’altres best-sellers com El cementiri de Praga de l’escriptor italià Umberto Eco. Per tant, ens trobem davant d’un ventall molt més ampli, i això afavoreix tant l’usuari com tots els sectors vinculats al llibre electrònic. El perfil de consumidors de l’e-book, doncs, també ha canviat amb el temps: són els joves, un públic interessat en la lectura i, sobretot, en les noves tecnologies, la majoria d’ells amb estudis universitaris.

Fins fa pocs mesos, al preu original de l’e-book se li sumava el 18% d’IVA, en contraposició al 4% que se li afegeix als llibres de paper. Això ha canviat, i el preu del llibre electrònic se li afegeix també el 4%, afavorint d’aquesta manera un major consum i accessibilitat als continguts. A més, punts de venda tradicionals de llibres de paper han decidit, finalment, comercialitzar els seus llibres també en format digital. Es tracta de llocs com El Corte Inglés o La Casa del Libro, que d’aquí poc hauran de competir amb la totpoderosa Amazon, ja que d’aquí poc vendrà els seus continguts electrònics també a Espanya.

La digitalització dels llibres en paper és un procés llarg i molt costós i, quan el consumidor els adquireix, no compra la còpia del llibre en sí, sinó una llicència per a utilitzar aquesta còpia en format digital. Amb aquesta llicència, doncs, el consumidor es compromet a no deixar, regalar o vendre els llibres electrònics a d’altres usuaris, mode amb el qual s’intenta evitar sense èxit el progrés de la pirateria. La diferència amb els altres sectors afectats per les còpies il·legals, com poden ser la música o el cinema, és que el nivell de lectura a Espanya és molt baix, per tant, no es pot extrapolar el que passa a la literatura, perquè es tracta d’una situació ben diferent.

El problema que planteja tot plegat és quina de les baules de la cadena pot resultar més perjudicada en aquest nou fenomen. Els autors tenen opinions diferents entre ells. Autors com ara Rosa Montero, Elvira Lindo o Lorenzo Silva coincideixen que es tracta simplement d’un canvi de suport, i que tots dos suports poden conviure perfectament. Arturo Pérez-Reverte ha arribat a declarar que “a mí lo que me importa es que me lean”, sense tenir en compte la manera, el format, qui ha deixat el llibre a qui, o d’on se l’han descarregat. Afirmen que el problema dels autors serà la pirateria, i no pas el canvi de format. Però aquesta també pot tenir els seus beneficis, com confessava Neil Gaiman en una entrevista: “la pirateria m’ha afavorit, perquè gràcies a ella he arribat a molts llocs del món i sóc molt més conegut”.

Aquesta situació, no obstant, sembla inviable per a molts editors. Les petites editorials temen els “monopolis” que pugin formar-se entre les grans editorials a l’hora de donar forma i comercialitzar els seus productes. D’aquesta manera, això suposa un risc de supervivència de moltes petites empreses. En els últims dos anys, hi ha petites empreses que han arribat a perdre entre el 20 i el 40% dels seus ingressos des de l’arribada del llibre electrònic.

Les xifres que arriben des de la Federació de Gremis d’Editors a Espanya és encara més impactants: diuen que són més de 150 milions d’euros els que s’han perdut, en bona part, per culpa de les descàrregues il·legals durant l’any 2009. Aquest nombre supera amb escreix els 100 milions d’euros que perd la indústria editorial per culpa de les fotocòpies no autoritzades dels seus productes.

Més enllà de les sospites que aquestes xifres hagin estat exagerades o no, el món editorial no es dóna per vençut i dóna suport a la Llei d’Economia Sostenible (la “llei Sinde”), que proposa el bloqueig de pàgines web que enllacin a descàrregues per a “la defensa de la propietat intel·lectual de manera decidida i raonable”. Els editors també es posicionen molt en contra de l’eliminació del cànon digital, proposat per als dispositius electrònics com els e-reader, que fins ara ha ajudat a evitar pèrdues encara més fortes a aquestes empreses.

A més a més, s’han posat en marxa alguns mètodes per a evitar les conseqüències de la pirateria. Un d’ells és el DRM (de Digital Rights Management), un sistema que permet controlar les còpies difoses d’un contingut, de manera que l’autor seguirà sent remunerat en funció de la difusió que se’n faci. El principal inconvenient? Que cada compra de llibres a través del sistema DRM fa que el llibre descarregat ja no pugui copiar-se lliurement i, en cas que l’ordinador deixés de funcionar o fos formatejat, l’arxiu es perdria, perquè el consumidor no l’hauria pogut copiar al seu dispositiu e-reader. Per tant, és un sistema rebutjat a molts països.

Quant als lectors, és evident que l’auge del llibre en format electrònic pot portar molts avantatges. Primerament, l’oportunitat de poder emportar-nos a la nostra bossa o, fins i tot, a la nostra mà, gairebé tants llibres com vulguem, tenint en compte que les targetes de memòria que vénen incloses amb els e-readers poden ser de dos o més gigabytes, i els arxius de llibres en PDF no solen separar l’1 MB, fet que suposa una comoditat molt gran de cara al públic. Els llibres electrònics, a més, són a priori més econòmics que aquells en format paper.

Tot i això, l’anomenada “bretxa digital” també afecta a aquest sector, ja que les generacions anteriors, que sempre han utilitzat els llibres en format de paper, continuaran fidels a la seva tradició en comptes de passar-se al suport digital. Així doncs, el mercat de l’e-book no mou encara una quantitat substancial de diners, sinó que es preveu que aquesta creixerà a partir de les futures generacions. De tota manera, com va escriure Arturo Pérez-Reverte en un article al seu blog: “quien crea que la felicidad de acariciar los lomos de piel o cartón y hojear las páginas de papel puede sustituirse por un chisme de plástico con un millón de libros electrónicos dentro, no tiene ni puta idea. Ni de qué es un lector, ni de qué es un libro”.

Així doncs, la solució per a la viabilitat del llibre electrònic i la mínima pèrdua d’ingressos per pirateria és doble. D’una banda, cal millorar el circuit del llibre en paper, per així conservar aquest sector i evitar-ne la seva desaparició. No només els llibreters i les editorials, sinó també el “lector tradicional” en sortiria perdent. I, d’altra banda, crear una oferta àmplia, econòmica, competitiva i de qualitat dels llibres electrònics. Pel bé de totes les parts involucrades en aquest debat. 

Anna Gumbau