La immigració ha esdevingut un fenomen massiu a Europa, i en les últimes dècades ha anat canviant de rumb. Ha arribat un punt, però, que per part de la població ha esdevingut un problema, no només per a Catalunya, sinó per a la resta d’Espanya i molts altres països europeus. La necessitat d’ajudar aquests nouvinguts en la seva integració ha estat el tema de la conferència “La mirada europea de l’altre: integració vs integrisme”.
 |
| Miquel Tresserras, Jordi Pujol i Norbert Bilbeny, a l'Auditori (foto: Mar Díaz) |
La conferència es va oferir el passat dia 17 de març, a l’Auditori de la Facultat. Un quart d’hora abans que comencés, la sala era plena a vessar, i és que hi havia una gran expectació per a veure el convidat més esperat d’aquestes Jornades Blanquerna. Es tracta del Molt Honorable Jordi Pujol, ex president de la Generalitat de Catalunya i encara ara una de les figures més influents de la política catalana. Tot i la seva edat avançada, no va tenir cap problema a l’hora de ser fotografiat durant una bona estona per molts dels alumnes de la facultat. El senyor Pujol va ser acompanyat per Miquel Tresserras, degà de la FCB, i el dr. Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica per la Universitat de Barcelona. Tant el senyor Bilbeny com Jordi Pujol han fet molts estudis relacionats amb el tema de la immigració; recordaven els estius que havien passat durant al seva joventut a un poble com és Premià de Mar, un poble amb forta tradició de rebre immigrants des d’abans dels anys seixanta.
Norbert Bilbeny va ser el primer a intervenir. Va afirmar que allò que cal és que els catalans fem país, tant en sentit polític com cultural, de la mateixa manera que va destacar la mentalitat oberta i cosmopolita dels ciutadans de Barcelona. Bilbeny va rebutjar el terme “immigrant”, ja que considerava que “nouvingut” s’addiu molt més a aquestes circumstàncies. Va recordar, doncs, aquella frase que “català és aquell que viu i treballa a Catalunya”, i destacava el cas de la immigració francesa com a un fracàs en el qual no podem caure. Així doncs, cal que els immigrants facin un esforç, però cal que els natius posin també de la seva part, ja que la integració es troba al servei de la convivència entre ambdues bandes.
 | ||||
| Jordi Pujol (foto: Mar Díaz) |
Jordi Pujol va fer un discurs referint-se a la immigració a Catalunya: “sé que, en teoria, havia de parlar d’Europa, però jo vull centrarme en el nostre país”. Ja va emocionar a molts dels assistents de bon principi, pel fet que es referís a Catalunya com a un país, amb una forta tradició d’immigració (posant, de nou, l’exemple de Premià de Mar). Per a Jordi Pujol, la immigració pot ser un problema, però va afirmar que “també és una gran esperança”.
L’ex president explicava com ja als volts de l’any 1900 hi va haver les primeres onades migratòries, provinents de la resta d’Espanya. “En aquells temps, hi havia molts pocs senyors Gutiérrez. En canvi, ara hi ha molts més Gutiérrez que Pujol...”, feia broma. Va posar altres exemples, de mestissatge entre un nascut a Catalunya i algú vingut de fora, o de persones amb dos cognoms espanyols però que se senten catalans. “Si hi ha independentistes que es diuen Gutiérrez Díaz!”. Alguns d’aquests immigrants, van aconseguir promocionar socialment. Molts es van sorprendre quan va posar el cas de José Montilla: “és un exemple de promoció social i cultural”. Quan va arribar a ser president de la Generalitat, molts diaris de la resta de l’Estat parlaven del primer president andalús a Catalunya, “però ell no se sentia andalús, sinó un català nascut a Andalusia”. Malgrat haver estat molt crític amb el govern tripartit i el de Montilla en concret, va reconèixer que aquesta havia estat una cosa molt bona del tripartit. “Si hi hagués a Andalusia un candidat a president de la Junta que fos nascut a Catalunya, hauria acabat al Guadalquivir de cap...”.
 |
| Moltes càmeres seguien tot allò que s'explicava a l'Auditori (foto: Mar Díaz) |
Jordi Pujol va deixar clar que aquest sentiment de por i incertesa és una reacció normal davant el foraster, una actitud de defensa cap a un atac que creiem que pot arribar, però que és una reacció que cal superar. De tota manera, Catalunya ho està superant d’una manera molt millor que d’altres països, posant de nou l’exemple francès. Cal rebutjar no només la por, sinó també el bonisme, és a dir, una actitud progressista, ingènua i d’excessiva confiança cap al nouvingut. Tot i això, va destacar la funció d’algunes tradicions o institucions, com ara el PSUC (i la seva “ideologia global de país”), l’esport i els castellers com a formes d’integració (“el Barça integra!”). A més, va destacar els beneficis que pot arribar a aportar la immigració quant a demografia, en un territori on la taxa de natalitat és tan baixa.
La xerrada va ser molt interessant i distesa. Norbert Bilbeny va explicar els conceptes d’una manera molt clara i ordenada, fent gala de la seva llarga trajectòria com a professor i conferenciant. Jordi Pujol, en canvi, va exposar les seves idees amb la seva expressivitat i gesticulació tan característica. Intercalava conceptes amb anècdotes pròpies, i molt sovint aprofitava per a dirigir-se i fer broma amb els senyors Tresserres (“quins cognoms tan carolingis que tens!”), i el senyor Bilbeny. Es respirava un molt “bon rotllo” entre els tres conferenciants.
L’aplaudiment quan va acabar la conferència va ser massiu, ja que la majoria encara recorden la figura de Jordi Pujol com la d’un gran President que va aconseguir la nostra recuperació econòmica i cultural. Un gran nombre d’alumnes, seguidament, van aprofitar per a fer-se una foto amb el Molt Honorable President, que va respondre amb gran amabilitat i entusiasme. Una xerrada que pocs de nosaltres oblidarem, no només per als personatges que vam tenir al davant, sinó per la importància del tema a exposar... la conclusió és ben clara: si no fem país, la immigració sí que esdevindrà un gran problema.
Anna Gumbau
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada