La fi del món o tan sols d'una sèrie?

Què faries si desapareixes el món i els únics supervivents fossiu tu i els que t’envolten? L’escenari del drama, un vaixell. Els protagonistes parteixen el viatge amb diversos objectius, però en front de la noticia acaben compartint el mateix; sobreviure.

Una enfrontació de la concepción d’un món que deixa de ser concebut a partir de la seva desaparició. Una situació amb una base increible de la qual no s’ha extret el màxim rendiment. El centre del punt de mira; les relacions amoroses. On s’ha deixat la desesperació i la por en front de la proximitat de la fi absoluta del món? La por a no saber quin serà el seu destí ocupa un mínim de temps quan aquest hauria de ser el principal argument.

La sèrie es caracteritza per un actor, que aprofitant el seu boom en l’àmbit de cinema, ha provocat una gran pujada en l’audiència; Mario Casas. El paper d’aquest ha estat el principal causant dels lios amorosos entre diversos personatges i la impotència de no aconseguir allò que realment es desitja, encara que continua fent un paper molt pròxim a la perfecció el qual atrau al públic jove, majoritàriament, composat per noies fans de l’actor.

La intriga barrejada amb l’acció són és un dels termes essencials per la història d’aquesta tripulació a la deriva i això fa que la idea i la intenció de la sèrie continua sent bona i la situació dels tripulants comença a millorar al haver trobat la possibilitat d’existència d’un troç de món. Amb un canvi de rol en el guió centrant-se més en la angoixa de no saber si realment aquesta noticia és certa o no faria que la sèrie comences a captar la atenció de més varietat de públic. Aconseguiran superar un repte que ben enfocat sembla impossible?