Carme Fernández Villalba comença la seva presentació matitzant que CIU no ha tingut res a veure amb el fi de la sèrie "Infidels", tema molt polèmic en els últims dies en els mitjans de comunicació, ja que els guions d'una sèrie es fan mesos abans de l'emissió d'aquesta, i per tant, quan es va elaborar el guió d'Infidels encara no s'havien convocat les eleccions. Segons la senyora Fernández, ha estat únicament una manipulació de la informació en les xarxes a partir d'aquests nous models de consum.
Nuria Garcia Muñoz trenca el gel; "No hi ha relació entre la realitat sociològica i la realitat mediàtica". Remarcant la multiplicació de cadenes, el 26% de pes de la ficció en les sèries i el pas d'una a qualsevol pantalla, ens explica com el consum s'ha transformat en un consum individual. Garcia comença a parlar dels estereotips i esmena l'existència de dos tipus; els tradicionals i aquells que trenquen en les tendències. Segueix parlant dels estereotips ens els quals diu que els rols són tradicional i que sempre ha hagut i de moment hi haurà una tendència de rol més racional de l'home i més emotiu o "persona neuròtica" en el cas de la dona". El tema de debat ja comença a desenvolupar-se i Garcia acaba el seu discurs amb una frase molt clara; "La primera noticia que apareix als telenoticies i la primera imatge que surt als culebrons són definitives per la vida d'una persona".
"En realitat no hi ha res de nou. El més novedòs és el risc establerts per mostrar nous models de relacions afectives". Amb aquestes paraules ha sigut com hem començat ha conèixer la opinió de Francesc Manuel López. Continua explicant que ens hem de concienciar en que estem parlant d'un producte d'entreteniment, i per tant, una sèrie de ficció surt de la invenció però amb un petit punt de vista sobre la realitat que ens envolta. López segueix explicant i ara ens parla d'aquest problema amb la interiorització de la ficció, com per ejemple, la equivalència entre els models familiars i el que es veuen en la televisió. Francesc Manuel es torna a centrar en el tema d'aquesta relació entre realitat i ficció, i conclueix dient que aquestes sèries no reflexen la realitat, simplement són una ficció televisada en la qual ens veiem reflectits.
"Un dels mètodes dels guionistes es discrepar i jo iscrepo de tu, Francesc", diu Carmen Fernández Villalba entre riures. Fernández comença explicant que la cultura popular dels nostres temps formen part de la nostra educació emocional. "Les sèries no només entreten i diverteixen, eduquen i fan pedagocia. Compromís amb l'espectador. Estem arribant al més essèncial de la seva anima. Estem canviant estereoptips", diu. Carmen ens explica com ella en la seva vida diaria s'identifica amb un vampir, ja que per fer els seus guions escriu el que passa a la seva realitat a través de la seva mateixa experiència."La importància de les sèries a diferència dels cinemes és que, com a ficció, la hem domésticat. Es a dir, s'ha instalat en les nostres pantalla i ens parla de tu a tu. Hem creat un vincle de continuitat i els personatges acaben formant part de les nostre anima, de la nostre vida". "El gran repte de la ficció ha de ser emocionar", conclueix Fernández.
Núria Garcia, Fransesc Manuel López i Carme n Fernández. Fotografia de Marina Bertran.
A partir d'aqui s'ha creat un debat entre Fernández i López, el punt d'un vista del director i el punt de vista d'un guionista on un dels temes principals ha estat la pedagogia i el qual ha acabat donant pas a un torn de preguntes bastant amè. Una hora i quart entretenida coneixent com és aquesta convivència en les sèries de ficció segons els més professionals. Però s'han adonat ells que per un moment el seu punt de vista en la ficció s'ha transformat en part de la seva vida?
Mar Díaz Juan
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada