Ads 468x60px

dijous, 17 de març del 2011

Més que una revolució 2.0

Egipte és un país que compta amb cinc milions d’usuaris a Facebook, i 300.000 comptes a Twitter. El 68% de la població són menors de trenta anys, és a dir, joves interessats en les noves tecnologies, de les quals han aconseguit treure partit per a denunciar les injustícies del règim de Hosni Mubarak. De moment, el president egipci ja ha caigut, i la revolta no ha fet més que començar a molts països àrabs. Així doncs, ha estat Internet capaç de canviar el món?

Montserrat Arbós, Karim Hauser, Wael Abbas i Lali Sandiumenge, a l'auditori de la FC Blanquerna (foto: Elena García-Galán)

La influència de les xarxes socials en aquests últims esdeveniments ha estat el tema de la xerrada “La e-revolta àrab”, que es va dur a terme la tarda del 16 de març a l’Auditori de la nostra Facultat. Montserrat Arbós va ser l’encarregada de moderar el debat, que va comptar amb la presència del periodista Karim Hauser, de la també periodista freelance Lali Sandiumenge, i del blogger i activista egipci Wael Abbas, la feina del qual ha estat reconeguda mundialment.

Si vols aprendre, ESCOLTA!

El dia 15 de març es va fer la primera sessió showroom, sota el títol “Bojos per la ficció: fer un curt, un vell somni a l’abast”.

En aquesta conferència es van mostrar els curts de diferents alumnes i ex alumnes de la facultat. El primer de tots va ser Jordi Ferré,  ex alumne de la 13a promoció, amb el curt que va realitzar per a seminari titulat “Freddy”.  Va començar bastant nerviós pel fet de presentar davant un gran nombre d’alumnes però, tot i així, va aconseguir captar l’atenció del públic. Va explicar les grans dificultats i inconvenients que va tenir al realitzar el curt. Aquest era molt interessant, amb actors poc coneguts però bons i el curtmetratge era molt expressiu. 




El cas Vueling


Vueling, un gran exemple de superació

No només és una marca, és un gran procés de creació


Tots nosaltres som consumidors, en principi lliures, que decidim quin producte comprar o deixar de comprar o de quin producte fer-ne ús o no. Però, quins criteris seguim a l’hora d’escollir?  El mercat és molt ampli i les diferents marques han de fer un gran esforç per arribar a ser les més venudes o utilitzades: han de saber diferenciar-se de la competència. I això és una cosa que la companyia aèria Vueling ha sabut fer.

El passat dimecres 16 de març a les 10.00 hores va venir Lluís Pons, director de màrqueting de Vueling, a fer una interessant conferència sobre com aquesta marca havia establert uns certs valors i com aquests han evolucionat al llarg del temps. Va ser presentat breument per Eva Mollet, la supervisora de comptes a SCPF, i la qual va elogiar vivament la companyia tot esmentant que aquesta era una companyia amb valor i que, fins i tot, era coneguda com la “apple espanyola”.

dimecres, 16 de març del 2011

El món publicitari està canviant

Josep  Rom, Ferran Rodés i Susana Martínez. Fotografia d'Elena García-Galán.

Havas Media va venir dimarts 15 de març a la FCB per parlar-nos sobre el futur sostenible de les marques. El consumisme és un factor que marca la societat d’avui dia i que tant sols es fixa en els números, és compatible amb la sostenibilitat? 

La conferència va començar passats cinc minuts, donant temps a tot el públic assistent a seure al seu lloc més preferent. Com a moderador i introductor al tema sobre el futur sostenible de les marques, es va comptar amb el Dr. Josep Rom. Aquest, ja de bon principi va mostrar el seu entusiàsme i la seva il·lusió per la conferència en concret.
Primer de tot, el Dr. Rom va explicar que actualment hi ha un debat obert sobre com fer el món més sostenible, que aquest fet cada vegada guanya més importància i cada vegada aconsegueix més adeptes morals.  Per el senyor Rom les marques són éssers vius que pateixen aquesta transformació en la mentalitat dels consumidors, dels ciutadans.

Presidint la sala, com a principal convidat es va comptar amb l’asistència de Ferran Rodés, conceller delegat del Grup Havas, grup d’origen francés. El senyor Rodés va començar la seva trajectòria professional en el sector bancari, però a partir de 1994 va ser nomenat conceller delegat de Media Planning. A través d’aquesta empresa  i de la seva expansió, va posar-se en contacte fins fer un ‘’holding’’ amb l’empresa Havas, de la qual es conceller delegat des de 2006.
A la seva esquerra seia Susana Martínez, directora Estratègica d’Havas i encarregàda del desplegament d’aquest grup.

El desenvolupament de la conferència la va començar en Ferran Rodés, avanç però, agraïnt la invitació a la FCB i excussant-se per què havia de marxar abans d’hora a causa d’un bon problema familiar que el feia agafar un vol a França, paraules textuals.
Per començar es va centrar en els conceptes de sostenibilitat i comunicació. Per ell la sostenibilitat aquí Catalunya no s’ha entés, es creu que és moral però no és té en compte alhora de crear i construir empreses.
I segons Rodés la comunicació en la publicitat es coneixia com un camí sense tornada, unidireccional, i aquest és el concepte més conegut. Segons un estudi realitzat per la seva empresa, han descobert que el 60% de les marques són inútils segons els consumidors, i aquest fet va fer-li plantejar-se que era el que estava passant i per entendre-ho primer havia de prendre consciència sobre la societat actual, una societat de consum massiu. Aquesta societat de consum ha esdevingut un segon subsistema, on una part d’aquest esta format per la comunicació.
Segons explica Rodés fa deu anys es seguia una cadena publicitària on l’empresa tenia tot el control cap al consumidor i el mercat estava dominat per només deu marques. Gràcies als nous media es podia arribar al consumidor d’una forma massiva, però ara aquestes marques dominants s’enfronten a un consumidor que creix , i això provoca que la comunicació ja no sigui unidireccional sinó bidireccional, perquè aquest nou consumidor respon, dóna la seva opinió i sorprén. Això provoca una dinàmica de confusió.

‘’De sobte ha sorgit una transmutació desconcertant, un canvi impactant no evolutiu, una explosió del seu valor’’

Ferran Rodés explica que a partir d’aquí el consumidor deixa de ser passiu, el client és el primer en apoderar-se d’aquestes noves tecnologies, s’avança i s’arma per controlar el model de publicitat, la cadena.

Actualment ja no es ritualitza el consum, i els quatre agents que estan fent canviar tot això són: la polarització (canvi radical en l’entorn econòmic entre països i en els països) i la transparència (nou panorama de comunicació) com els més importants, i la rellevància i la eficàcia.
El consumidor d’avui vol més coses de les que s’ofereix, així doncs, si el client vol un món sostenible, s’han de crear marques i empreses sostenibles.
L’empresa sostenible ha de tenir en conta cinc fonts de capital: el capital industrial, el financer, el humà, el social i el natural. Regular aquestes cinc fonts és bastant complicat per segons quines empreses.
Susana Martínez va explicar com van fer un altre estudi, en el qual van veure que cada vegada es té més conscienciació envers la sostenibilitat. Les marques tenen un rol nou, ja que el consumidor té ganes d’un nou model transformador que aposti pel canvi, però tot i aixi no tenen la confiança ni en el govern ni en les empreses que aquests estiguin disposats a promoure aquest canvi.
Per tant les empreses i les marques han de sumar-se a aquesta nova mentalitat per arribar i aconseguir més consumidors.

Per finalitzar la conferència entre els dos conferenciants van explicar els diferents exemples d’empreses que ja han començat el seu camí per a convertir-se en una empresa sostenible i captar més clients.
El primer exemple va ser la empresa Walmart, la qual a  causa de diversos factors tenia una reputació molt dolenta i en el 2004 va entrar en una crisi molt greu. Com a solució van idear tres fites: zero residus, zero energies no renvables i que les línies d’aprovisionament també siguin sostenibles. Els resultats es noten perquè entre el 2005 i el 2010 van aconseguir un 60% de les seves vendes.


 

Un cop va marxar Ferran Rodés, Susana Martínez va restar a l’auditori per respondre les preguntes dels presents. No foren moltes però si diferents entre elles.
Finalitzada la volta de preguntes, l’auditori va acomiadar a Josep Rom i Susana Martínez, els quals van agrair la presència de tots els assistents.

Marina Bertran Duran

Gent-B. Gent, COM TU!



COMPARTEIX ELS TEUS VALORS AMB NOSALTRES I NO T'ENPENEDIRÀS!



Mar Díaz Juan & Gent-B!

Comunica't AMB valors!

El tractament dels valors en la comunicació són els protagonistes en les Jornades Blanquerna d'aquest any. Ahir, dimarts 15 de Març, va donar lloc una de les primeres conferències amb un tema completament centrat en les jornades que portava com a títol "Valor de la comunicació,  la comunicació per valors, compartir valors" i on el convidat va ser Ramon Guardia, president de Valores&Marketing acompanyat de Carolina Sorriba, ex alumna de la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Les noves formes de relació van ser el primer punt a remarcar per Ramon Guardia al parlar d'aquest canvi tant impactant en la comunicació de valors. Però Guardia no va parlar d'una comunicació "de" valors, sinó d'una comunicació "amb" valors ja que aquests s'han volgut instrumentalitzar, transmetre i desenvolupar. També va remarcar una nova societat, la societat 3.0, la qual vol compartir valors. Aquesta societat s'està creant a partir de una evolució en la forma de comunicar. El secret, la connexió de qualsevol marca amb els valors de les persones, per tant, una comunicació unidireccional creada per una aliança entre la persona i el consumidor, també anomenada "presumer". Però no només ha estat aquesta evolució de comunicació, sinó que la societat a creat una necessitat de compromís i una preocupació per l'entorn que ha donat pas a l'aparició d'un nou model de consumidor.

L'altre part de la conferència es va centrar en aquest nou consumidor esmentat anteriorment. Guardia va remarcar les "3i"; identitat, imatge, i integritat necessàries per a que una marca arribi al consumidor i el persuadeixi en ment, cor i espiri't. Ramon Guardia va escollir tres exemples ven clars per explicar que és el que ha de fer una empresa per instaurar aquests valors necessaris pel funcionament d'una empresa i per a que el producte arribi al consumidor tal i com es desitja. El primer esmentat va ser Carrefour el qual amb el reutilitzament de la bossa ecològica a comportat un canvi social mentalitzant a tots els consumidors. La Caixa va ser l'ejemple clar de la responsabilitat, és a dir, centrant-se principalment en arribar al client mitjançant la sensibilització, per tant, els valors. Solen dir que allò bo ens ho deixem per l'últim, i així ho va fer Guardia, deixant-se com a últim exemple el seu favorit i, sobretot, un gran exemple per a tots. Ausonia ha aconseguit crear una campanya plena de valors, i no tan ha  sols ha aconseguit donar una gran sèrie de diners, sinó que de certa manera ha sensibilitzat aquest càncer creant així un be social que supera en tots els àmbits a les donacions econòmiques.

Ramon Guardia va acabar remarcant que la suma i el conjunt de la cultura i la ecologia és el que anomenem globalitazació. "Companies that conduct themselves ecologically and create real value that aligns with the social good will be competitively favored." (Las empresas que se conducen ecológicamente y crean el verdadero valor que alinea con la buena voluntad social con espíritu competitivo seran favorecidas). Amb aquesta frase de Phillip Kotler va ser com Guardia va acabar la seva conferència i concloent amb una reflexió; "No sabem que ens esperarà en un futur, però sabem que tot està en un continuo procés de canvi i que per tant nosaltres som els espectadors i a més, els protagonistes. Som nosaltres els que comportem aquest canvi, els que ho fem."




Mar Díaz Juan

Una imputació mediàtica




El director del Festival de Sitges, Àngel Sala, està imputat pel titular del jutjat d’instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú, per haver autoritzat el visionat de la pel·lícula ‘’A serbian film’’al festival. En aquesta pel·lícula surten escenes de sexe amb menors.

S’ha de deixar clar que tot el que surt al film és ficció i que gran part dels testimonis que l’han vist, aclareixen que en tot moment s’aprecia que aquestes escenes conflictives són molt artificials i poc reals. Cal dir, que també s’ha emès a festivals de cinema com el de Londres, San Francisco, Brussel·les, Toronto, Hamburg, Mont-real, Hèlsinki i fins i tot, al de Canes, un dels certàmens més prestigiosos del món. En tots aquests festivals no s’ha presentat cap tipus de denúncia judicial contra el film o els seus programadors, i personalment trobo que si hauria de caure algun tipus de denúncia hauria de ser cap al director de la pel·lícula, qui accepta a desenvolupar aquests tipus d’escenes, sovint per desgràcia tant reals.



El director del Festival de Sitges ja va prendre les mesures corresponents per l’acte, dient públicament que ell l’havia vist i que no pensava tornar-la a veure, classificant-la de ficció de terror, i sobretot prohibint l’assistència de menors a la visualització del film, així com demanant el DNI a tots els assistents. Una vegada fet això no penso que li hagi de caure cap tipus de responsabilitat, ja que ell va permetre la llibertat d’expressió de tots i cadascun dels directors presentats al festival i alhora va ser conscient en tot moment i ho va demostrar, del contingut que es divisava a les seves sales.

Els directors d’altres festivals de cinema d’Espanya, com el de Valladolid, San Sebastià o Màlaga, entre d’altres, han declarat públicament el seu recolzament cap a Àngel Sala. Aquests han escrit una carta on reafirmen la meva opinió de no imputar a l’organitzador sinó en tot cas, al creador. És un molt bon gest per part d’aquests directors de solidaritzar-se amb el senyor Sala, a qui li pot caure des de tres mesos de presó, ja que ell i segurament la seva família deuen estar passant per un mal moment. Els responsables de la denúncia haurien de retirar-la. Tot això em fa plantejar-me unes preguntes amb, penso, respostes ben diverses. Podríem estar parlant d’un cas de censura? Fins a quin punt la ficció no és més que ficció? I finalment, fins a quin punt podem imposar la nostre opinió sobre la ficció?




Marina Bertran
Powered By Blogger